El pròxim 2 de setembre els ajuntaments estan cridats, a través de la presidenta de la
FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies) a realitzar una concentració “en
suport a Ceuta”, una decisió presa unilateralment, amb el suport del PP i al qual
posteriorment s'ha unit VOX però amb el rebuig de la resta de forces polítiques que
componen la direcció de la FEMP. S'ha triat eixa data perquè coincidix amb el Dia de
Ceuta, encara que la convocatòria no inclou mesures concretes més enllà del rebuig a
les polítiques del Govern central. La Junta d'Extremadura ha adoptat decisions que
frenen la solidaritat i el suport cap al Govern de Ceuta.
Qualsevol persona mitjanament empàtica, veient les imatges i les informacions que ens
oferixen des dels mitjans de comunicació majoritaris, pot pensar que és el seu deure
moral assistir. No obstant això, des d'ací volem proposar qüestions per a l'anàlisi abans
de prendre una decisió al respecte.
El Marroc és un país que, per molt que s'obstine el Govern d'Espanya a qualificar-lo de
“amic” o de “soci fiable i lleial”, porta anys fent xantatge al nostre país i ha donat sobrades
mostres de la seua bel·ligerància. I dos entrades massives de persones migrants en 5
anys, entre altres accions, són bona prova d'això. Si per a aconseguir els seus objectius
ha de llançar a la mar al seu propi poble, el fa.
La primera va ser al maig de 2021, amb l'entrada a Ceuta d'entre 8.000 i 10.000 persones
(almenys 1.500 menors d'edat). Com a castic per haver acollit a l'hospital de Logronyo a
Brahim Gali, líder del Front Polisario malalt de càncer i contagiat per COVID-19, les
forces de seguretat del Marroc van relaxar la vigilància i van permetre el pas lliure d'estes
persones.
La segona va ser el 30-31 de juliol passat, quan van entrar de nou a Ceuta al voltant de
80.000 persones (1.500 menors identificats de moment). Al voltant de 180 van morir en
l'intent i unes 70.000 van tornar voluntàriament al Marroc en els dies posteriors.
En esta ocasió, sembla que hi ha dos motius clau: l'acostament d'Espanya a Algèria,
que ha sigut interpretat per Rabat com un acte hostil i una amenaça a la seua estratègia
d'aïllament sobre el Govern algerià i l'oberta reivindicació per part del Ministre de
Justícia marroquí de Ceuta i Melilla com a part del seu territori nacional, idea que
ha sigut secundada tant pels EUA com per Israel, tal vegada per a castigar-nos per la
nostra posició simbòlica amb Palestina.

El Marroc és el principal aliat dels EUA i Israel al Magreb, i la seua situació estratègica
en l'estret de Gibraltar és molt atractiva per als interessos d'eixos tres països.
Ara cal preguntar-se: “Què espenta a milers de persones a deixar-ho tot arrere i a arriscar
les seues vides anant-se a un altre país? De què fugen? Si jo vera que no he una vida
digna ni res a oferir-li a les meues hij@s, potser no tractaria d'intentar-ho en un altre lloc?”
D'altra banda, és també evident que una ciutat de 80.000 habitants no pot fer-se càrrec
de manera permanent de quasi 10.000 persones perquè no hi ha recursos ni humans ni
materials per a sostindre-ho. És per això que la solució més raonable seria reallotjar-les
per tot l'estat espanyol. Un país de 49 milions d'habitants, que rep anualment quasi 100
milions de turistes, que va acollir sense problemes a més de 300.000 ucraïnesos, que
diu que pot gestionar un mundial i un premi de Fórmula 1, no hauria de tindre
absolutament cap problema per a donar aliments, atenció sanitària i recer a 10.000
éssers humans.
Clar, que potser cal plantejar-se que estem davant un cas de racisme: ucraïnesos blancs
sí, però immigrants negres o marrons no.
També és pertinent qüestionar-se el perquè de tanta obstinació en què ens facen pensar
que el nostre problema és la immigració i no la falta de vivenda assequible o el fet que
els nostres sous siguen insuficients per al cost creixent de la vida. Tenen granges de bots
treballant a preu fet perquè, de manera algorítmica, tinguem la sensació que les nostres
preocupacions i problemes siguen les que els poders fàctics vulguen crear-nos.
Què podem fer al respecte? Mantindre actiu el nostre pensament crític i plantejar-nos i
replantejar-nos tot el que ens arriba a través dels mitjans de (des)informació.
Com en la pel·lícula “Don’t Look Up” (“No mires a dalt”), és clar que els resulta més
beneficiós que la nostra ira i indignació vaja dirigida als quals estan més a baix que
nosaltres, en comptes de cap a ells, els que estan en la cúspide de la piràmide capitalista.
Ja estan a Ceuta grups d'extrema dreta per a impedir que els arribe l'ajuda humanitària i
per a fer-los la vida encara més difícil a les persones migrants. Si ho permetem i
justifiquem, estem abocats a la nostra pròpia destrucció.
Company i companya, mira a dalt!

                                                                        Rocafort, 28 agosto 2026